Llocs d'interès a les rodalies

Missatge d'error

  • Deprecated function: implode(): Passing glue string after array is deprecated. Swap the parameters a drupal_get_feeds() (línia 394 de /home/osor/www/ajuntament/includes/common.inc).
  • Deprecated function: The each() function is deprecated. This message will be suppressed on further calls a menu_set_active_trail() (línia 2396 de /home/osor/www/ajuntament/includes/menu.inc).

Senderisme: Consulta aquest apartat de la nostra pàgina web on trobaràs diferents rutes a peu

Rutes a peu

 

Les Mines d'Osor: Situades a 5 km d'Osor a la carretera d'Anglès, es tracta del lloc on hi havia hagut diverses explotacions minaires. La mina, tancada a 1979, va arribar a tenir onze plantes amb un pou de 290 metres de profunditat vertical. Encara es poden veure les ruïnes de les antigues instal.lacions i el pou d'on s'extreia i tractava blenda, plom i espat de fluor. També hi destaca una xemeneia que havia format part de d'una indústria tèxtil de principis s.XX, una capella dedicada a santa Bàrbara i una casa de colònies.

Pont de les Bruixes a la riera Gironella

El pont de les Bruixes: Des de les Mines d'Osor, seguint el curs de la riera Gironella, es pot visitar aquest curiós pont. És un pont petit i estret d'un arc dels segles XVI-XVII.
Santuari de la Mare de Déu del Coll
Santuari de la Mare de Déu del Coll
 
Santuari de la Mare de Déu del Coll: Monument religiós més notable del terme d'Osor. Situat a 6 km de la població, s'hi accedeix per la carretera que comença al pont dels Soldats. El primer temple podria haver sigut de finals s.IX però apareix documentatment a 1184 quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer. Cap a 1480 fou abandonat i a 1592 el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer. Entre 1878 i 1948 fou parròquia rural i, des d'aleshores, se n'han encarregat el rectors de Susqueda d'Osor. L'edifici actual és d'origen romànic, força modest i amb pocs motius ornamentals, d'una sola nau, gran absis semicircular i campanar d'espadanya de dos pisos sobre la façana. La imatge de la Verge és una reproducció lliure d'una de romànica -l'original es troba al Museu Episcopal de Vic- que va substituir-ne una de barroca destruïda el 1936. També hi trobem una reproducció del frontal de l'altar; l'original, del s.XII, conservat al Museu Episcopal de Vic, és obra del Mestre del Coll i es considera una de les obres més significatives de la pintura primitiva catalana. Els frescos de sobre l'absis són de Joan Casanovas i el finestral abstracte de vidre gruixut, de l'artista gironí Domènec Fita.
Santa Creu d'Horta
Santa Creu d'Horta
 
Santa Creu d'Horta: Església documentada des del 902, de les més antigues de les Guilleries. Situada a la vall d'Horta, al costat de la carretera forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners, a uns 7 km de la vila. Fins al s.XIV era dedicada a la Santa Creu, però a partir de llavors s'hi va venerar sant Jaume. L'edifici actual és fruit de restauracions posteriors al XVIII. És d'estil neoclàssic, porta d'arc rebaixat, fornícula, ull de bou i campanar de torre quadrada i teulada piramidal. A prop, hi ha ca n'Iglésias -amb porta adovellada de mig punt- on trobem dos arbres monumentals, el pi i el roure de ca n'Iglésias.
El Sobirà de Santa Creu
El Sobirà de Santa Creu
 
El Sobirà de Santa Creu: Mas del s.XIII situat prop de Santa Creu. A la casa hi trobem una capella de 1609 de planta rectangular coberta amb volta de creueria, sota l'advocació de sant Bernat de Claravall, hi destaca la ceràmica dels murs, de Miquel Lapuja que consisteix en tres plafons, un del Naixement, un altre de l'adoració dels Reis i un darrer del Via Crucis, i un retaule barroc. També hi destaquen dos rellotges de sol amb les llegendes "No badis i vés per feina" i "Jo sense sol i tu sense fe, cap dels dos no valem res". No massa lluny, s'hi localitza un pou del glaç del segle XVIII, de deu metres d'alçada i sis d'amplada de forma rodona a la base, i uns castanyers centenaris. El casal és molt gran i d'estructura complexa: un cos principal de quatre plantes coronat per una torre de defensa, uns cossos laterals amb balconades i galeries.
 
Capella de Sant Gregori
Capella de Sant Gregori
 
Sant Gregori: Capella situada a 8 km d'Osor passant per les Romagueres. Datada a 1632 i restaurada a 1940, és de nau rectangular amb porta adovellada de mig punt i amb un gran atri amb obertura davant coronat per un petit campanar d'espadanya. Al costat, hi ha una curiosa edificació que consisteix en una piràmide que serveix de refugi.
Capella del Part de Nostra Senyora a principis del s.XXFont: Cedida per Albert Climent a l'arxiu municipal
Capella del Part de Nostra Senyora a principis del s.XX
Font: Cedida per Albert Climent a l'arxiu municipal
 
Nostra Senyora del Part: Santuari situat a 4 km d'Osor seguint el Camí Ral. Documentat del s.XIV, destaca per la veneració al part de la Verge, poc freqüent. El 1687 era capella pública i l'edifici actual, en molt mal estat, data del s.XIX. És de nau rectangular, porta d'arc de mig punt, ull de bou i campanar d'espadanya d'un sol ull, de rajol.
 
Sant Miquel de Maifré: Capella situada a l'extrem nord del terme, prop de la presa de Susqueda, a uns 9 km d'Osor. Documentada el 1067 com a Sant Daniel de Solerols, a 1144 com a Sant Daniel de Manfredi i a partir del s.XIV com a l'actualitat. Edifici de planta romànica transformat a 1616 quan s'hi va fer un portal i una nova volta i reformat a 1788 i 1946. Cal destacar el campanar d'espadanya de dos ulls sobre la façana, amb arcs de ferradura i una finestra de doble esqueixada centrada a tocar de l'absis semicircular.
La torre de Sant Joan
La torre de Sant Joan
 
La torre de Sant Joan: Situada en un turó a l'esquerra de la riera d'Osor en direcció a Anglès, a poc més d'un quilòmetre del centre urbà. Podria englobar-se dins el romànic tardà, segles XII i XIII. Sembla tractar-se d'una torre de guaita d'uns vuit metres d'alçada, planta quadrada i més de sis metres de costat que es conserva en molt mal estat i que podria ser part d'una construcció major. De tres plantes, només s'hi pot observar bé la primera, amb porta d'arc de mig punt; de les altres dues resten drets els murs de llevant i ponent.
 
La presa de Susqueda: Situada al nord del terme a uns 7 km d'Osor passant per coll de Nafré. Es tracta de la presa de l'embassament de Susqueda, una impressionant obra de 135 metres d'alçada i 360 de longitud de volta de coronació que té forma de clova d'ou i data de 1968.
Sant Francesc del Carbonell
Sant Francesc del Carbonell
 
Sant Francesc del Carbonell: Capella del mas Carbonell, actualment enderrocat. Esmentada des del segle XVII com a capella pública i dedicada a sant Francesc d'Assís, és un edifici de nau rectangular, amb teulada de doble vessant i campanar d'espadanya d'un ull d'arc de mig punt. La manera d'arribar-hi és pel trencall a la dreta que hi ha al quilòmetre 17.5 de la carretera que es dirigeix a Sant Hilari Sacalm i seguir durant uns 3 km la carretera forestal que s'hi troba. Seguint amunt s'arriba al mas la Coma, on s'hi localitza un arbre monumental, l'alzina de la Coma, amb un diàmetre de més de cinc metres.
 
Els masos: Passejant pel terme, podem veure un bon nombre d'antics masos, alguns de gran interès arquitectònic. Prop d'Osor, trobem Cercenedes que destaca pel seu ajardinament i per ser un edifici de tres plantes i golfes i teulada a quatre vessants, amb obertures quadrangulars amb llinda monolítica. A mà esquerra des de la font del Borrell, hi ha el Ripoll, una casa amb dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa catalana amb porta de mig punt adovellada. Des del camp de futbol a l'esquerra, es pot arribar a la Mata on destaca la porta d'arc de mig punt de rajols i brancals de pedra.
 
Més lluny, podríem esmentar les Romagueres, en el camí que es dirigeix a Sant Gregori , antiga domus fortificada amb una capella dedicada a sant Ramon Nonat i edifici de tres plantes, amb portal adovellat i obertures quadrangulars amb llinda monolítica. Des de Sant Gregori, es pot accedir a can Serra de Toronell on encara podem observar-hi la capella dedicada a sant Josep amb porta d'arc rebaixat, ull de bou, campanar d'espadanya de rajol i nau rectangular. Des de Coll de Nafré, a la carretera del Coll, seguint a la dreta, hi trobem el Cerver, edifici de dues plantes amb porta adovellada de mig punt i una eixida amb barana de fusta a la part superior; i el Clascar, de tres plantes, porta d'arc rebaixat de rajol i finestres quadrangulars amb llinda monolítica.
Els cingles del Far
Els cingles del Far
 
A les Mines d'Osor hi localitzem la Grevolosa, que havia tingut una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser; una casa de tres plantes en la qual l'entrada principal està precedida per una porxada de tres arcs de mig punt i a la planta superior hi ha dos arcs més; a l'altra banda de la riera hi ha el Pidevall, que presenta una finestra gòtica d'arc conopial i impostes decorades. A tocar de la carretera de Santa Creu, podem veure-hi el Baier, de tres plantes amb porta adovellada de mig punt i finestres quadrangulars amb llinda monolíltica i obertures amb arc rebaixat; també hi havia hagut una capella dedicada a Nostra Senyora del Carme. Al Camí Ral, hi trobem can Plana, una edificació amb porta adovellada de mig punt i finestres quadrangulars amb llinda monolítica i un forn de calç. En podríem comentar d'altres -la Codina Vella, el Soler del Coll, Mascoll, els Igols, el Colobran, can Bosc, la Talaia, Solterra, el Bancs, Masferrer...- però amb el que hem descrit ja podem intuir la importància que havia tingut la vida a pagès i l'estil arquitectònic de les construccions rurals d'aquesta zona.
Pins i abets coberts de neu a prop del Coll amb el cim de Sant Gregori al fons
Pins i abets coberts de neu a prop del Coll amb el cim de Sant Gregori al fons
 
Els miradors: Amb una orografia tan accidentada, és lògica l'existència d'indrets privilegiats quant a la panoràmica. Podem esmentar Coll de Nafré, a la carretera del Coll, des d'on es pot gaudir d'unes meravelloses vistes de les valls del Ter i de la riera d'Osor; més amunt, el Coll que, a 823 m., ens ofereix una visió esplèndida de l'embassament de Susqueda, els cingles del Far, la vall d'Osor, el massís de Solterra i la serra de Santa Creu i, si pugem més, arribem a la creu de Sant Benet, a Susqueda, a 1144 m., amb vistes extraordinàries de totes les Guilleries, el Collsacabra, la plana de Vic i l'embassament de Sau. També ens podem dirigir a Sant Gregori, a 1088 m., des d'on podem contemplar la vall d'Osor, el Gironès, l'Empordà i les Guilleries. A Sant Miquel de Solterra, a 1204 m. -punt més alt de les Guilleries coronat per una monumental creu- hi ha una panoràmica excel.lent que permet d'albirar fins a les Illes Medes i el golf de Roses.
Font del Turonal
Font del Turonal
 
Les fonts: El terme d'Osor és abundós en aigua. Les rieres, sots, torrents i rierols hi són nombrosos: la Noguerola, la Gironella, la Maduixa, el Pontarró, del Senglar, del Carbonell, de can Pallaringa...; cosa que facilita espais naturals molt agraïts, sobretot a l'estiu, pel seu caràcter ombrívol i fresc. També existeixen moltes fonts d'aigua fresca i cristal.lina. A part de la del Borrell, en el nucli urbà trobem la font de ca n'Aubreda; molt a prop, al costat de la carretera de Sant Hilari, la del sot del Borratxí, més amunt la de can Bosc, sota el mas homònim, i a uns tres quilòmetres la d'en Primo. A la carretera de Santa Creu localitzem la de can Pallaringa i, més amunt, la del Verder. Sota mateix de Sant Gregori, existeix la del Turonal, documentada al s.IX, i sota Sant Miquel de Solterra la font Saguàrdia. A part, n'hi ha d'altres prop de masos com les fonts del Croset, la de can Plana, del Cerver, de la Talaia, de la Casa nova del Coll o del Ripoll.
Font d'en Quic a prop de les Romagueres. La font té la inscripció 'Quan en Quic la descobrir va deixar de veure vi'
Font d'en Quic a prop de les Romagueres.
La font té la inscripció 'Quan en Quic la descobrir va deixar de veure vi'
 
El Camí Ral: GR perfectament senyalitzat que des de Castanyet passa per l'Espinau, Santa Creu d'Horta i ca n'Iglésias; prop del Sobirà davalla a Osor, entra al nucli urbà, travessa el Pont Vell, puja pel carrer de França, es dirigeix a la carretera del Coll, trenca a l'esquerra més amunt de can Gravat, s'enfila prop de can Plana cap a la capella del Part i d'aquí a Coll de Nafré; continua fins al Santuari del Coll passant per la Casa nova del Coll i es dirigeix cap a Sant Benet. Un interessant recorregut tant des d'un punt de vista paisatgístic com arquitectònic.
 
Font del text: Els pobles de la Selva: Osor amb permís dels autors. Per a més informació consulteu "Excursions per la vall d'Osor: Mountain-Bike i a Peu"